divendres, 15 de juny de 2012

Els secrets del carrer de n'Amargós

Al carrer Amargós trobarem un bon
grapat de poemes i inscripcions
Avui us convidem a conèixer un carrer mig amagat de Ciutat Vella, d'aquells que conserven l'encant de temps passats: el carrer de n'Amargós. Passejar per aquest carreró -la veritat és que és bastant estret- depara unes quantes sorpreses si sabem anar amb els ulls ben oberts. Ens acompanyeu?
Si hi accedim des del carrer Comtal, veurem una inscripció que recorda al cardenal Casañas, nascut a aquest carrer l'any 1834. Davant de nosaltres s'obre un espai reduït, ben atapeït de começos de tota mena: bars i restaurants, una impremta, una botiga de titelles, una altra d'artesania... N'hi ha per a tots els gustos en aquest 'passeig de Gràcia del petit comerç'!
Com us dèiem, és un carrer estret. Els balconets dels imparells conviuen amb els dels parells. Al carrer hi ha testos, plantes, cartells, anuncis... I el cert és que, miraculosament, encara hi ha espai per passejar amb una relativa tranquil·litat.
Amargós va ser el primer carrer de Barcelona
enllumenat amb petroli
Una de les coses que més criden l'atenció és la quantitat de poemes i inscripcions de diversa índole. Hi ha una ceràmica al final del carrer amb el següent vers: "Vianant no passis de llarg / ets en el carrer Amargós, / un carrer que no és amarg / i t'acollirà agradós".
Però, sobretot, crida l'atenció una altra ceràmica, propera a l'anterior, on llegim que Amargós va ser el primer carrer de Barcelona amb enllumenat de petroli".
Els més observadors trobaran també un altre ornament: una mena de retrat, també en ceràmica, dedicat a Sant Josep Oriol ("El beato José Oriol", llegim a sota). El trobareu a sobre del número 9, i és d'aquells detalls que se'ns escapen si no anem mirant amunt. Què hi fa, aquest retrat aquí? Hem anat a buscar a la resposta a la 'bíblia' de la ciutat de Barcelona, el famós Històries i llegendes de Barcelona, de Joan Amades, i com esperàvem... hem trobat la resposta. Els veïns del carrer Amargós tenien una petita capella dedicada al sant, oberta a la façana d'una de les antigues cases (potser al mateix número 9, això no ho sabem).

Imatge de Sant Josep Oriol.
Cal anar a buscar-la!

I, per cert, per què es diu Amargós aquest carrer? Qui va ser? Amades es limita a dir amb honestedat que "hom no sap a qui es refereix", que és una manera elegant de dir "no en tinc ni idea". Així doncs, hem anat a consultar el 'nomenclàtor' dels carrers de Barcelona, i ens hem trobat amb la informació següent:  "degué ser per una família resident o que era propietària dels terrenys on s'obrí el carrer, el qual ja és citat amb aquest nom en documents de 1424. Trobem un Jaume Amargós, mercader, el 1435". És a dir, que l'Ajuntament tampoc no en té ni idea, però almenys ens dóna alguna pista.

Una impremta conviu amb bars,
botigues d'artesania...
Per acabar, si us hi fixeu podreu apreciar que la banda dels números parells és més moderna. De fet, a l'últim tram del carrer veureu que la façana està tapiada. Tot plegat transmet una imatge poc estètica. El cas és que en aquesta banda del carrer hi havia realment una tàpia, la del jardí de l'antic palau comtal de Valldaura.
Ja veieu que hem obert un bon grapat de preguntes: qui eren realment els Amargós? Era al número 9 d'aquest carrer on hi havia una capella dedicada a Sant Josep Oriol? I, fent un salt en el temps, afegiríem: quin futur espera a aquesta finca tapiada?
No voldríem deixar-nos un detall que us cridarà l'atenció. A pocs metres d'aquesta ceràmica de Sant Josep Oriol veureu un cartell, situat al costat d'una porta pintada i rovellada, on es llegeix: PHRP. Aquestes sigles signifiquen Promoció d'Habitatge Realment Públic, i és una iniciativa veïnal per allotjar persones amb problemes per a accedir al lloguer. En aquest link trobareu més informació.
Ja sabeu: si passeu per aquest carrer, porteu els ulls ben oberts. I si porteu càmera... prepareu el gran angular, i no precisament el teleobjectiu!


6 comentaris:

  1. M'encanta aquest carrer. Al matí li entra la llum i fa un joc de llum molt maco.
    Estava intrigada per les sigles PHRP i vaig pensar, ho investigaré. Me'n vaig oblidar i pam! ara tu m'ho desvestlles, gràcies!
    L'altre dia vaig descobrir una altra capella de St Josep Oriol, (crec que al carrer Mare de Déu de Montserrat) allí on va nèixer i que hi fan una missa cada dijous a les 12 de migdia. El carrer és entre St Pere més baix i St Pere mitjà.
    Petó!

    ResponElimina
  2. queda molt per descobrir la nostre ciutat... sempre plena de secrets ben amagats pero que si es busquen be, es troben.

    fantastic Aureli!

    salutacions!

    ResponElimina
  3. A "Las calles de Barcelona" de Víctor Balaguer diu que aquest carrrer inicialment es deia "den Salavert", en referència a una familia rica de la zona. Després es va passar a dir "dels Frares del sach" perquè a prop hi vivien uns frares agustins reformats, de l'ordre de la Penitència de Jesuscrist i que eren molt austers. Tant, que la seva vestimenta semblava un sac i per això sel's coneixia amb aquest nom. Després ja va passar a ser el carrer d'Amargós. De l'origen d'aquest darrer nom, en Víctor Balaguer tampoc en sap res i així ho diu tan tranquil.

    ResponElimina
  4. Gràcies per les vostres aportacions! Ja veig que realment això del 'clan Amargós' es mereix una investigació. Roser, veig que controles bones fonts: Víctor Balaguer és tot un clàssic! Amades parla d'un altre nom que va tenir el carrer, també, tot i que ni ho vaig posar al blog perquè ell mateix ja ho deixa anar amb poca convicció i no em quadrava amb el nomeclàtor de l'Ajuntament...

    ResponElimina
    Respostes
    1. El llibre d'en Victor balaguer fa poc que el vaig comprar però el faig servir continuament.

      Elimina
  5. Que bo aquest blog, jo em dic Joan Amargós i em sembla molt interessant :) gràcies per aquesta info. La passo a la família

    ResponElimina