dimecres, 20 de juny de 2012

Una torre amb llegenda i marcada pel tren


Vista actual de la façana principal de la Torre del Fang.
 Al carrer del Clot, entre el pont de Calatrava i el d’Espronceda, s’alça un edifici peculiar. Solitari i silenciós, mig cobert per un “trampantojo” i amb finestres i portes tapiades, el seu estat d’abandó  amaga segles d’existència. I és que parlar de la Torre de Fang és parlar de la història de Sant Martí de Provençals, antiga localitat  annexionada com barri a Barcelona, a les darreries del segle XIX.
El dietari de la Generalitat del 23 de febrer de 1559, ja en fa esment de l’edifici però amb el nom de Torre de la Verge Maria i l’escut que presideix la porta principal (avui ocult sota una lona d’artifici) demostra pertànyer al Comtat de Barcelona, dada que certificaria que la construcció ja existia (tot i que potser no amb aquest mateix aspecte), al segle XII.
 Només així s’explica la romàntica i antiga llegenda del Cor Menjat. Explica aquesta antiga història que Dolça de Provença va arribar a Catalunya l’any 1112 per a casar-se amb Ramon Berenguer, amb un nodrit grup de cavallers provençals per a fer-li companyia per tal que no trobés a faltar la seva terra. El comte els hi va donar propietats a les afores de la ciutat però a prop i amb el temps i  hi feu construir una casa de camp, l’anomenada Torre de Fang,  per a la seva dona. Allà hi passava Dolça llargues temporades envoltada de la seva gent, fins que el comte va descobrir que l’interès de la dama no era tant pels seus paisans com per un jove trobador provençal que li cantava sota la finestra. Assabentat d’aquest fet, en Ramon Berenguer el feu prendre d’amagat, el feu torturar i finalment el feu matar. I per si no n’hi hagués prou, va fer servir el cor del jove guarnit i acompanyat d’altres viandes a la Dolça, que se’l va menjar sense saber el que en realitat era. Quan el comte li confessà a la seva dona el que havia fer, ella decidí de mai més menjar altra cosa. I així va ser fins que va morir de gana.
Però al marge d’aquesta romàntica llegenda que ens remet al segle XII, cal destacar que l’edificació que ha arribat fins als nostres dies és posterior. De fet les dues façanes més antigues daten del finals del segle XIII-principis del XIV i XV, i corresponen a les que donen al carrer del Clot –realitzades amb carreus de pedra-- i la cantonada d’Espronceda –amb murs de maçoneria lligada amb fang--, respectivament. Un estudi realitzat pel gabinet Àqaba explica que la Torre del Fang és només una de les gairebé 30 masies que hi havia a Sant Martí i l’edificació més antiga de la zona. La seva propietat va estar sempre relacionada amb famílies importants barceloneses, com la de Galzeran de Gualbes (1423), mercader i banquer del segle XIV que va arribar a ser membre del Consell de Cent. Amb els anys, la masia i les seves terres van passar per donació al clero.
Però el seu paper en la història no acaba aquí. Segons l’estudi d’Àqaba –que s’ha tingut en compte per al projecte de reconstrucció de la torre--,  el 1713 i  el 1714, la torre va ser utilitzada per l’exèrcit borbònic per a bombardejar Barcelona. I va ser justament cap a la meitat del segle XVIII quan la casona es va ampliar amb més cossos constructius. Mirant la seva façana maltractada pel temps, costa de creure, però sembla ser que  aquest va ser en el seu moment un lloc privilegiat. D’una banda, la seva proximitat al Rec Comtal afavoria les tasques agrícoles i, d’una altra, estava situada en una via principal, ja que el carrer del Clot (abans carretera de Ribas) havia estat el camí reial que sortia des del Portal Nou de les muralles de Barcelona fins a Sant Andreu del Palomar i Sant Martí.
                És clar que el seu estatus privilegiat va canviar el 1852, quan es van realitzar les primeres expropiacions per a fer la línia fèrria.         
A partir d’aquesta data, la història de la Torre del Fang va estar marcada pel tren i per la indústria. Així, el 1915, els terrenys de la masia es van veure afectats per una nova expropiació, lligada a l’ampliació de la línia del ferrocarril a França. I el 1922, Fomento de Obras y Costrucciones va comprar les terres per alçar en allò que eren horts i camps instal.lacions per a la fabricació de materials i de construcció. L’empresa aconseguí dos anys després que aquestes terres quedessin excloses del Pla Cerdà.

La Torre del Fang, en estat decadent, abans dels anys 60.

                A finals de la dècada dels 60, la torre del Fang era un edifici tancat i a punt de caure i tot feia pensar que a l’antiga casona li quedava poc futur. Però va reviure el 1984 quan la va adquirir l’Ajuntament de Barcelona. Des d’aleshores i fins a l’inici de les obres de l’AVE, la casa va allotjar els serveis de normalització lingüística i el centre de recursos pedagògics de Sant Martí. Des del 2007, la Torre del Fang, com bressolada per les nostàlgiques cançons d’amor d’aquell trobador malmès que cantava a la Dolça de Provença, torna a mirar  a les vies del tren cap  al futur que vindrà...orgullosa i contenta d’haver assegurat pels pèls un altre cop, la seva supervivència.

3 comentaris:

  1. M'encanta com escrius i com expliques les històries.
    Si hagués passat per allí sense saber tot això que expliques molt probablement no l'hagués ni mirat.
    Pobra Dolça...
    Petó!

    ResponElimina
  2. Bona historia i ben narrada ,,,

    Jordi F.

    ResponElimina
  3. Estic fent un petit resum de tot el que he apre`s de la Torre del Fang. Gràcies

    ResponElimina